Aquesta secció intenta recullir paraules directament relacionades amb el món de l'automòbil que per un o altre motiu han caigut en desús en els nostres dies, però que formen part del vocabulari dels nostres estimats clàssics. És el nostre particular Diccionari Clàssic .

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - LL - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Ahitepudras. Conjunció de l'expressió 'ahí te pudras' que definia en alguns automòbils antics un lloc per darrere dels seients habituals dels passatgers, pràcticament en el maleter, o fins i tot substituint-lo, que aixecant una petita tapa donava accés a un seient de reduïdes dimensions on podien viatjar un o dos passatgers addicionals. A part de la incomoditat d'aquest suposat seient, la o les persones situades en ell es trobaven aïllats de l'habitacle i de la resta de passatgers, motiu pel qual es va donar la denominació de 'ahí te pudras'. Fent una exercici d'imaginació, podríem comparar-lo amb la tercera fila de seients d'alguns automòbils moderns, que també poden escamotejar-se en cas necessari, però indubtablement en aquest cas els possibles passatgers d'aquesta posició es troben dintre de l'habitacle del vehicle, cosa que no succeïa en el ahitepudras.

Gasogen. Sistema que permet obtenir combustible gasós a partir de la crema en una caldera de combustibles sòlids, com llenya o carbó. Va ser molt utilitzat a Europa després de la Segona Guerra Mundial, a causa de la manca de petroli. A Espanya el seu ús va començar després de la Guerra Civil, sorgint moltes empreses que efectuaven l'adaptació als vehicles per a l'ús de les calderes de gasogen. La idea del gasogen va sorgir d'un enginyer químic francès, Georges Christian Peter Imbert, que va desenvolupar les bases del gasogen a principis dels anys 20. El funcionament bàsic del gasogen és el següent: en una caldera es procedeix a la combustió del combustible sòlid (carbó o llenya bàsicament). Aquesta combustió s'efectua amb l'entrada d'aire limitada, el que produïx, entre d'altres gasos, monòxid de carboni. Aquest, juntament amb els altres gasos, passa per un refrigerat i filtrat, arribant al motor d'explosió, on acaben la combustió, produint l'energia per a l'explosió necessària per al correcte funcionament del motor. Van existir diversos fabricants i tipus de gasogen, però tots es basaven en aquests principis. Els vehicles dotats d'aquest sistema eren fàcilment identificables per la caldera, que normalment es trobava a la part posterior.

Haiga. Nom amb el qual a l'Espanya de les dècades dels anys 1940 i 1950 especialment, es coneixia als automòbils grans, i per tant cars. Segons la cultura popular, el nom provenia del fet que molts nous rics, quan es dirigirien a comprar un nou cotxe amb el qual poder demostrar el seu estatus social, demanaven 'el más grande y caro que haiga' (aquet haiga es refereix doncs al temps verbal en castellà haya en una incorrecta pronunciació). Normalment es tractava de cotxes americans d'importació (Cadillac, Buick...), encara que a partir de 1960 Espanya va contar amb el seu propi haiga: el Dodge Dart, fabricat per Barreiros sota llicencia de Chrysler. Van ser especialment famosos els haigas dels toreros, que per la necessitat de desplaçar-se amb tota la quadrilla, i a manca de monovolumens com a l'actualitat, havien de recórrer a grans cotxes, molts d'ells Mercedes amb carrosseria familiar. Avui dia els haigas semblen haver estat substituïts pels enormes 4 x 4, una vegada més buscant la confirmació de l'estatus al que s'ha arribat.

Imperial. Amb aquest nom s'identificava a Espanya a la zona situada en el sostre d'un autobús o autocar on, en alguns seients, es podien acomodar passatgers. És de suposar que el nom prové dels autobusos de dos pisos londinencs, els Routemaster, coneguts a Espanya com Imperials, i als quals, d'una forma artesanal i fins i tot perillosa, es pretenia imitar. Aquesta zona estava perfectament reglamentada en el Codi de la Circulació:
"Para el transporte de viajeros en la baca de los carruajes cuyo peso en vacío exceda de dos toneladas (únicos en los que podrá permitirse), será necesaria una autorización especial en la que conste el itinerario a recorrer por el vehículo. Esta autorización la expedirá, conforme al modelo número 19, la Jefatura de Obras Públicas de la provincia origen o término del recorrido, previa consulta a las otras a que el itinerario afecta, y si en el certificado del reconocimiento practicado por la Jefatura de Industria consta que el automóvil (cuando se trate de esta clase de vehículos) reúne las debidas condiciones, abonándose dos pesetas para suplido de gastos de material.
La imperial debe llevar un barandado a una altura de 80 centímetros de la superfície en que sitúen sus pies los pasajeros, firmemente sujeto por barrotes verticales, y fijada a estos una banda de madera o chapa metálica que tenga un ancho mínimo de 30 centímetros"
. Article 240 del Codi de Circulació de 1958, que modificava alguns articles el Codi de Circulació per Carretera de 1934.

Els Imperials van evolucionar, des dels primers més rudimentaris, sense protecció alguna, fins a arribar als més evolucionats, ja carrossats.