Automòbil. (De auto- i mòbil) Adj. Que es mou per si mateix. És diu principalment dels vehicles que poden ser guiats per a marxar per una via ordinària sense necessitat de carrils i porten un motor, generalment d'explosió, que els posa en moviment.

Fins aquí la definició que d'automòbil ens ofereix la Real Acadèmia Espanyola. Però l'automòbil no ha estat sempre aquí; des de sempre l'home ha intentat realitzar les seves activitats amb la major eficiència possible, però alhora amb el menor esforç. Així, en el que al transport es refereix, l'home va començar a domesticar animals més grans, forts i ràpids que ell, creant carros, carruatges i altres enginys per al transport; però segons la definició d'automòbil, quan sorgeix aquest com a tal? Aquestes línies només pretenen ser una molt breu història de l'automòbil, els seus avantpassats, el seu naixement i el seu creixement fins al dia d'avui.




Al segle XIII, el monjo franciscà anglès Roger Bacon ja estava preocupat pel tema del transport, fins al punt que en un pla absolutament profètic va arribar a escriure: "Arribarem a poder construir màquines amb les quals podrem impulsar grans vaixells amb major velocitat que tota una guarnició de remers, i amb les quals només es necessitarà un pilot que governi el vaixell; impulsarem carruatges amb velocitats increïbles, sense l'ajuda de cap animal i construirem màquines que, per mitjà d'ales, ens permetran volar per l'aire, com els ocells". I no faria falta esperar molts temps per a començar a veure resultats; al 1472, durant els primers anys del Renaixement, es publica a Verona (Itàlia) un llibre, 'De Re Militari' (Sobre assumptes militars), un tractat sobre l'art de la guerra escrit per l'italià Roberto Valturio (1405-1475). En aquest tractat apareix l'esquema d'un aparell capaç de moure's només per la força del vent a través d'una sèrie de corrioles. Podria considerar-se com el primer disseny d'un 'automòbil' de la història. Anys després, al 1478, el cèlebre Leonardo da Vinci , va realitzar un 'Studio per carro automotore' on va dissenyar un vehicle de quatre rodes, amb direcció i que mitjançant un sistema de molls i amb l'ajuda de dues persones, podia moure's uns quants metres. Aquest disseny és de tal perfecció que a l'any 2004 es va reproduir el vehicle seguint els plànols originals, i es va aconseguir que el vehicle marxés.
Dos-cents anys després, al 1680, Sir Isaac Newton va esbossar el disseny del que podria considerar-se ja un automòbil motoritzat. Es tractava d'un enginy de 4 rodes en el centre de les quals es trobava una caldera esfèrica, amb un enorme cremador sota. De la caldera sortia un tub cap a endarrere, fent les vegades de retropropulsor per la sortida del vapor. Com els anteriors, aquest enginy no va arribar a construir-se, però evidentment es tracta d'un disseny perfectament realitzable; qui sap si els moderns motors a reacció no tenen molt a veure amb aquest disseny!
Nicholas-Joseph Cugnot (1725-1804), mecànic, enginyer militar, escriptor i inventor francès, va donar el gran pas al construir un automòbil de vapor, dissenyat inicialment per a arrossegar peces d'artilleria, el Fardier, com el va anomenar Cugnot, va començar a circular pels carrers de París al 1769. Es tractava d'un tricicle que muntava sobre la roda davantera una caldera i un motor de dos cilindres verticals i 50 litres de desplaçament; la roda davantera resultava tractora i directriu alhora, treballant els dos cilindres directament sobre ella. Al 1770 va construir un segon model més gran, que podia arrossegar 4'5 tones a una velocitat de 4 Km/h. Amb aquesta versió es va produir el que podria considerar-se 'primer accident automobilístic' de la història, al resultar impossible el correcte maneig del monumental vehicle, que va acabar xocant contra una paret que es va esfondrar fruit del contratemps. Encara va tenir temps Cugnot de construir una tercera versió al 1771, que es conserva exposada en l'actualitat en el Museu Nacional de la Tècnica de París.
Una dècada més tard James Watt, als seus treballs per perfeccionar la màquina de vapor, va inventar la biela i el cigonyal per a transformar el vaivé d'un pistó en un moviment circular. És el temps dels vehicles a vapor. Als Estats Units, al 1804, Oliver Evans construeix el Orukutor Amphibolis, curiós vehicle amfibi. Al 1817, l'enginyer francès Onésiphore Pecqueur va inventar el diferencial. Al 1822, Sir Golsdsworthy Gurney començà a construir vehicles a vapor, obtenint un notable èxit. Però probablement qui més èxit va obtenir a la construcció de vehicles a vapor va ser Gualterio Hancock, de Stratford (Londres). Hancock va aconseguir dissenyar una caldera que suportava altes pressions i que era sòlida i fàcil d'utilitzar. D'aquesta forma va arribar a tenir funcionant des de l'agost fins al novembre de 1834 dos vehicles a vapor, Era i Autopsy, fent el recorreguts entre Londres i Paddington a una velocitat de 32 Km/h. Uns 4.000 passatgers van utilitzar aquest servei.
Però els motors a vapor tenen molts problemes, entre d'altres, l'excessiu temps d'escalfament inicial, pel que es va començar a treballar a la recerca d'un substitut per al motor de vapor. Al 1860 el belga Jean Joseph Etienne Lenoir desenvolupa i patenta el considerat primer motor de combustió interna del món, mitjançant un sistema d'ignició de disseny propi. Al 1863 aquest motor equipà a un automòbil i a un vaixell. Problemes al sistema d'encès i de consum, entre d'altres, van abocar aquest motor al fracàs. Al 1861 l'alemany Nikolaus August Otto va patentar el motor de combustió interna de 2 temps. Al 1862 l'enginyer francès Alphonse Beau de Rochas va establir el cicle del motor de quatre temps.
Però és al 1864 quan un jueu alemany construeix el primer vehicle dotat d'un motor de combustió interna; és en Siegfried Marcus, que treballant a Àustria construeix aquest vehicle, al qual continuarà treballant en el seu perfeccionament fins el 1882; mai va estar content amb el resultat i mai va arribar a patentar el vehicle. Aquest fet, afegit a que l'Alemanya Nazi va destruir gairebé tot el seu treball, ha provocat el gairebé total oblit d'aquest inventor, que va arribar als 150 invents, 76 d'ells patentats, entre d'altres el carburador i el motor d'arrencada.
Al maig de 1876 Otto construeix el primer motor de quatre temps. Amb Otto treballen dos joves enginyers, Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach, que després de discutir amb Otto, al 1882 creen la seva pròpia companyia, centrant els seus esforços a la construcció d'un motor de poc pes, alt règim i que funcioni amb benzina, aconseguint-ho al 1886; un cotxe equipat amb aquest motor arriba a la velocitat de 11 Km/h al 1889. La Daimler Motor Company es va crear al 1890, arribant a tenir els seus motors una enorme reputació, que es va veure augmentada quan al 1894, a la primera cursa de cotxes entre París i Rouen, els únics 15 cotxes que van arribar a la línia de meta dels 102 que havien pres la sortida, estan equipats amb motors Daimler.
Al 1883 l'enginyer alemany Karl Benz crea la Benz & Company. Al gener de 1886 va crear el que ha estat considerat històricament com el primer vehicle equipat amb motor de combustió interna; és un tricicle equipat amb un motor de 4 temps de construcció pròpia, segons la patent de Otto; al juliol del mateix any comença la seva construcció per al públic. Al 1891 Benz construeix el seu primer automòbil de 4 rodes. A França, François-René Panhard i Emile Levassor, funden al 1888 l'empresa Panhard & Levassor, que amb motors Daimler, començà a fabricar els primers cotxes francesos al 1891. Comencen doncs les construccions col·lectives, encara que artesanals de vehicles; la construcció en sèrie encara no existeix i és el propi inventor l'encarregat de la construcció i fins i tot posterior reparació dels automòbils.
A tot el món, la indústria de l'automòbil comença a establir-se. Als Estats Units, Henry Ford inicia la història d'aquesta prestigiosa marca a partir de 1893 quan construeix el seu primer cotxe a Detroit, i al 1903 crea la Ford Motor Company. Al 1898, a Billancourt s'inicia la història d'altre gran, Renault, de la mà dels germans Renault: Marcel, Fernand i Louis. Al mateix any, els fills de Adam Opel amplien la seva fàbrica de màquines de cosir i de bicicletes amb la fabricació d'automòbils. Al 1899, Itàlia ingressa al món automobilístic al crear-se la Fàbrica Italiana Automobili Torino (FIAT), de la mà de Giovanni Agnelli. Al 1908, Ford llança al mercat el llegendari Ford T, que va representar la popularització de l'automòbil al reduir-se sensiblement els costos de fabricació mitjançant tècniques com la utilització de la pintura negra (era la que assecava més ràpid i permetia reduir el temps de fabricació del cotxe). Encara així, la producció francesa era superior en nombre durant els primers anys del segle XX. Amb l'entrada de General Motors al mercat, a força d'absorbir diverses fàbriques petites, els Estats Units prendrien el cap de la producció per a no deixar-la fins els nostres dies. Les dues grans marques nord-americanes s'instal·len a Europa i per a aquesta època l'hegemonia en quant a producció és clara: Estats Units, França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia.
Encara que Alemanya mai va ser el primer productor d'automòbils, va crear el considerat per molts automòbil del segle XX: el Volkswagen Käffer, o Escarabat (1938), dissenyat per Ferdinand Porsche sota petició d'Adolf Hitler. Durant la Segona Guerra Mundial, la producció es deté; gairebé tots els constructors es dediquen a la fabricació de material bèl·lic durant aquests anys. En acabar la guerra, Ford i General Motors van aprofitar el panorama, àmpliament favorable, per a absorbir alguns petits fabricants. Els anys de la postguerra es van caracteritzar per les desaparicions de llegendàries marques, fusions i reagrupaments estratègics; aquestes fusions i absorcions continuen fins el dia d'avui. A la dècada dels 80, el mercat oriental, i principalment el japonès, va adquirir tal importància que el mercat nord-americà especialment, però també l'europeu, van veure perillar la seva hegemonia, i van haver d'aprendre i adoptar tècniques orientals per a continuar al capdavant del mercat. Així apareixen conceptes com la producció just-in-time, o els principis Kaizen, avui en dia aplicats universalment al mercat automobilístic. La darrera lluita semble centrada en els vehicles híbrids, amb motors elèctric i d'explosió alhora, lluita encapçalada de moment pel mercat oriental.

Però aquesta història no acaba aquí; els motors elèctrics cada dia són millors i més fiables; ja es parla d'automòbils sense necessitat de conductor, de motors d'hidrogen, i d'infinitat d'idees per a un futur, en alguns casos més pròxim del que pensem. I la història no acaba aquí; l'automòbil és un invent molt jove dintre de la història de la humanitat, però promet continuar durant molts anys més, pot ser que amb característiques molt diferents a les actuals, però seguirà sent un auto-mòbil.